Resultats de la cerca

Aquesta s’havia constituït l’any 1892 per transformació de l’originària Standard Oil of Ohio, fundada per Rockefeller el 1870 Internacionalment ha comercialitzat els seus productes amb la marca ESSO i participa en nombroses empreses estrangeres El domicili social és a Nova York El 1998 es fusionà amb la seva principal rival, Mobil, i canvià el nom pel de Exxon Mobil Corporation El 2001 els ingressos de la companyia foren de 213 488 milions de dòlars

Procedent de la Standard Oil, el 1999 protagonitzà una de les més grans fusions de la història en integrar-se amb Mobil Corporation i esdevingué una de les companyies més grans del món, amb negocis i operacions en uns 80 països i activitats en les branques del petroli, carburants, gas, carbó i química, entre d’altres

La iniciativa correspongué a Pere Duran i Farell La societat fou constituïda el 1965 per Catalana de Gas i Electricitat , Exxon Corporation i bancs espanyols Importava gas natural en forma líquida dels camps que Exxon tenia a Líbia, fins a la factoria de la Zona Franca de Barcelona, on era gasificat Els subministraments regulars començaren el 1971 Exxon vengué la seva participació i Algèria substituí Líbia en el subministrament de gas natural El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas ENAGAS, de l’INI, tota la planta gasificadora, i a Catalana…

L’any 1873 assumí el control de pràcticament totes les refineries nord-americanes El 1882 constituí la Standard Oil Trust, que controlava tant el refinatge del petroli i el transport per ferrocarril com oleoductes arreu dels EUA Deu anys després de la seva constitució, els tribunals d’Ohio sentenciaren la dissolució del trust, però aquest continuà funcionant per mitjà de la Standard Oil of New Jersey El 1911, en virtut de les lleis antitrust, la Standard Oil com a tal fou oficialment dissolta, i les seves activitats, repartides entre 33 filials, bé que, malgrat tot, continuà actuant com a…

Després de graduar-se en enginyeria per la Universitat de Texas 1975, s’incorporà a la multinacional petroliera Exxon Mobil Corporation , en la qual, a mitjan anys noranta, ocupà càrrecs executius en el departament de gas natural Del 2006 al 2016 fou conseller delegat del grup Designat secretari d’estat pel president Donald Trump , la seva candidatura tingué dificultats per imposar-se al Senat a causa del seu passat com a alt executiu i màxim dirigent d’Exxon hom li retreia la seva defensa dels combustibles fòssils —en principi, contrària a les directrius per a contrarestar el canvi climàtic…

Inicialment hi participaven el Banco Español de Crédito i la multinacional nord-americana Exxon Corporation, la qual es desprengué de la seva part el 1974, any que l’empresa adoptà el nom actual Té la filial Productos Químicos del Mediterráneo, que fabrica productes químics orgànics a Castelló El 1991 fou adquirida per la companyia britànica British Petroleum i passà a anomenar-se BP Oil España

Fou fundada per l’empresari Sam Walton a Rogers Arkansas el 1962 El grup encarà la seva expansió inicial a les àrees rurals dels EUA per evitar l’enfrontament directe amb gegants urbans com ara Sears o Kmart A mesura que creixé introduí nous formats comercials fins a esdevenir un gegant comercial amb el volum d’ingressos més alt de totes les companyies dels EUA, per damunt fins i tot de la petroliera Exxon Mobil, superant els 288 000 milions de dòlars anuals Com a empresa comercial més gran del món, té més d’1,4 milions de treballadors

Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968 Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford Califòrnia, els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química 1975-79, del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi 1979-80 i de la divisió d’enginyeria química 1980-84 S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham…

La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…