Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
apoteosi
Religió
Deïficació d’un mortal, acte d’elevar-lo a la categoria dels déus.
En són exemple, entre altres, els faraons egipcis i alguns emperadors romans
espeu

Espeu El temple gran d’Abu Simbel
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
Al-Buḥayra al-Murra al-Kubrā
Llac
Llac d’aigua salada al N de Suez (Egipte), travessat pel canal.
Abans era separat en dos braços allargassats de 22 i de 13 km de llarg, gairebé buits, però durant les obres del canal hom els omplí d’aigua de mar En èpoques prehistòriques tenien comunicació amb el golf de Suez, i els faraons els enllaçaren amb el Nil a través d’un canal
Abūsīr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 11 km al SW del Caire.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte
Dayr al-Madīna
Vall
Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.
Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la…
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…
Cànon Reial de Torí
Papir egipci del final del s. XIII aC redactat en escriptura hieràtica que conté la llista reial egípcia més completa.
Ofereix el nom i els anys de regnat dels més de tres-cents faraons que regnaren Egipte des de Menes dinastia I fins a Merenptah dinastia XIX, precedits pels déus que governaren abans Fou trobat en una tomba de la zona de Luxor, en l’anvers d’un document de caràcter comptable Actualment s’exposa al Museu Egipci de Torí, on es diposità poc després de la seva troballa per Bernardino Drovetti el 1822 La fragilitat del document i la facilitat amb què es deteriorava provocaren que, el 1938, Giulio Farina segellés el document entre dues fulles de vidre El 2008 es trobaren noves restes…
Amenhotep
Nom teòfor egipci que significa ‘Amon està content, satisfet’, portat per diversos faraons.
És preferible la seva forma grega Amenofis, més propera a la pronúncia del nom