Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carles Martí i Feced
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina El 1977…
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
pistolerisme
Història
Activitat terrorista pròpia dels pistolers.
Fenomen propi dels anys 1919-23 a l’Estat espanyol, tingué una importància especial a Catalunya, on es produí després de l’espectacular ascens numèric de la CNT en 1918-19 La Federació Patronal, a més d’intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, costejà una onada d’atemptats contra els quadres sindicals Les bandes de pistolers comptaren així mateix amb la protecció dels governadors civils del moment sobretot el comte de Salvatierra, desembre del 1919 — maig del 1920, i el general Martínez Anido, novembre del 1920 — octubre del 1922 i del cap superior de…
fets de Maig
fets de Maig Barricades a la plaça del Teatre de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Enfrontaments armats que tingueren lloc el maig del 1937 sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.
Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…