Resultats de la cerca

Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’

Iniciat en l’avantguardisme O vento segrel , 1932, el contingut de la seva obra se centrà posteriorment en el saudosismo , entorn, principalment, de l’obsessió de la mort Isa folla que vai polo rio 1954, Alén 1962, Servidume da treva 1965 Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans També escriví, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey 1943, El papa Luna 1944 i Fray Junípero Serra 1949

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La…

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…