Resultats de la cerca

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies

Del 1697 al 1701 cobrà quantitats per l’execució de columnes, capitells i altres detalls de la porta de l’església de Caldes de Montbui, començada per Pierre Ruppin, obra mestra del barroc salomònic a Catalunya Allà fou autor també de la fornícula 1702-03 de la mateixa porta i, entre el 1723 i el 1725, encara treballava a la mateixa església

Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al s XVI El claustre, construït pel…