Resultats de la cerca

Aquest símptoma es dona en afeccions oculars conjuntivitis, ceratitis, etc i també en determinades afeccions cerebrals meningitis

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Produeix una intensa tumefacció de la mucosa nasal, amb secreció, conjuntament amb picor, esternuts, conjuntivitis amb fotofòbia i edema palpebral, etc És produïda pel pollen d’aquelles plantes en individus hipersensibilitzats A vegades va acompanyada de fenòmens asmàtics

La conjuntivitis catarral aguda , la més freqüent, subjectivament fa la sensació de cos estrany, de llagrimeig, de pesantor a les parpelles i fotofòbia Les parpelles esdevenen edematoses i vermelles per tal com la conjuntiva és congestionada amb el vasos aparents hiperèmia conjuntival Generalment d’origen bacterià, és contagiosa La forma crònica conjuntivitis catarral crònica , amb els símptomes més atenuats, pot ésser produïda per causes irritants, allèrgiques, defectes de refracció i per infeccions bacterianes L’anomenada conjuntivitis gonocòccia o del nadó és produïda pel…

Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…

El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…