Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
fregament
Tecnologia
Acció recíproca entre dos cossos en contacte quan l’un es mou respecte a l’altre.
Cal no confondre'ls amb la fricció, que és la resistència al fet que el moviment s’iniciï Generalment, en parlar de fregament hom sobreentén que un dels cossos és sòlid, i l’altre pot ésser sòlid, líquid o gasós El fregament entre molècules d’una mateixa substància és anomenat viscositat El treball necessari per a vèncer el fregament es transforma en calor El fregament és degut a l’encaix que sempre es dóna entre les rugositats de dues superfícies en contacte en el cas dels sòlids i a l’atracció entre les molècules d’ambdues superfícies L’…
angle de fregament intern
Geologia
Angle de fregament entre dos plans de la mateixa roca o d’un sòl.
Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament
coll
Tecnologia
Zona de menys diàmetre d’un eix de transmissió on recolza un coixinet de fregament.
Els colls són mecanitzats, i sovint rectificats, a partir d’un diàmetre inicial en brut o desbastat, i enllacen amb la part de més diàmetre de l’arbre mitjançant un augment progressiu de la secció, segons un radi d’unió determinat, per tal d’evitar les concentracions de fatiga en els extrems Hom els pot endurir pel tremp a la flama o per inducció, a fi de reduir el fregament i d’augmentar-ne la duresa
tribòmetre
Física
Instrument utilitzat per a mesurar el coeficient de fregament cinètic de dues superfícies que són en contacte.
Un tribòmetre clàssic consisteix en un pla inclinat l’angle d’inclinació del qual és variable per tal d’aconseguir que el cos que hom hi fa lliscar ho faci amb velocitat constant la tangent de l’angle que hom mesura en aquestes condicions equival al coeficient de fregament cinètic de la superfície del cos respecte a la del pla inclinat
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
antifricció
Tecnologia
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.
Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes i han de tenir bona conductibilitat tèrmica per a evitar escalfaments excessius Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura…
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867…
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina