Resultats de la cerca

Trieste i Muggia encara eren, al segle XIX, de parla furlana Udine n'és avui el centre lingüístic més important

Documentada des del s XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del s XVI, amb Hermes Waldsee 1632-92, Zuan Sef Busiz 1660-1743, etc Al s XIX es destaquen els comediògrafs GELazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade Fueiz di lèria ‘Fulles d’heura’ Al s XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive han destacat Pier Paolo Pasolini, els poetes…

S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…

Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè

Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el…