Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
abigeat
Dret penal
Furt de bestiar.
Existia com a figura delictiva autònoma en dret penal antic, i es conserva en alguns països d’Amèrica
apropiació
Dret penal
Apropiació no justificada jurídicament.
Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de…
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els segles V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
estafa
Dret penal
Delicte contra la propietat que consisteix a causar un perjudici patrimonial a una persona en benefici propi mitjançant engany.
Es diferencia del furt o del robatori en el fet que el perjudici té lloc amb l’anuència del propietari, a causa de l’error en el qual l’estafa l’ha fet incórrer
abús de confiança
Dret penal
Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima, talment que aquell s’aprofita de les facilitats que aquesta relació comporta.
Així, el qui s’aprofita d’una amistat, d’una relació de treball, d’un parentiu, etc En algunes legislacions, com l’espanyola, cometre un delicte amb abús de confiança constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal en d’altres, contribueix a configurar un delicte més greu el furt amb abús de confiança constitueix, en alguns estats, robatori
imprudència
Dret
Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
L’actual normativa penal ja no recull una clàusula general de punició de la imprudència, sinó que institucionalitza un sistema d’incriminació específica dels delictes imprudents Per tant, només seran punibles aquells fets culpables que estiguin expressament determinats per la llei, perquè no tots els delictes són incriminables quan es cometen amb imprudència Per exemple, el furt i la bigàmia només són punibles en la seva forma dolosa Aquest nou sistema ha representat una important modificació del significat de la imprudència professional, ja que s’han rebaixat les penes en els casos de…
Manel Queralt i Utrilla
Manel Queralt i Utrilla
© Oriol Clavera
Literatura
Poeta i enginyer informàtic.
És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011, Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra banda 2005