Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
gastritis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de la mucosa gàstrica.
La gastritis aguda és causada per la ingestió d’alcohol, de medicaments, d’aliments allèrgens o en mal estat, o per malalties generals com la urèmia o algunes infeccions pot no presentar símptomes o bé anorèxia, nàusees, vòmits i dolor epigàstric En determinats casos, el vòmit pot ésser de sang hematemesi si es produeixen úlceres o erosions lesions agudes de la mucosa gàstrica causades sobretot per medicaments i per algunes situacions d’estrès La gastritis corrosiva és originada per la deglució de substàncies altament irritants, com el lleixiu, les quals poden…
aquília
Patologia humana
Absència de suc gàstric (aclorhídria) o escassa presència d’àcid clorhídric (hipoclorhídria).
Es dóna amb certa freqüència en malalts afectats de gastritis crònica atròfica, a vegades acompanyada d’anèmia perniciosa, anèmia ferropènica o càncer, i també després d’una gastrectomia Produeix trastorns en la digestió i diarrees
hematèmesi
Patologia humana
Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.
És produïda generalment per varices esofàgiques o gàstriques, per úlcera pèptica, per la gastritis erosiva, per tumors gàstrics i per lesions de la mucosa de l’esòfag després de vòmits realitzats amb grans esforços síndrome de Mallory-Weiss
enteritis
Veterinària
Procés inflamatori molt corrent en els animals, especialment en els bòvids i els èquids, que són atacats per un bacil (Mycobacterium paratuberculosis) que produeix una enteritis paratuberculosa greu, crònica i infecciosa, acompanyada de diarrea i d’aprimament, que duu a la mort.
Les enteritis del bestiar solen anar acompanyades de gastritis, i tenen moltes causes, les més corrents de les quals són l’excés d’aliment, l’avitaminosi, els fongs, els bacteris i les deficiències en la nutrició La diarrea, la set, la pèrdua de la gana, la febre i els mals de ventre intermitents en són els símptomes més destacats
catarro
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica d’una mucosa.
L’exsudat que flueix per la superfície de la mucosa procedeix dels vosos i també d’una hipersecreció mucosa de les cèllules superficials i de les glàndules de la regió inflamada Els anomenats catarro nasal, faringi, bronquial, gàstric, intestinal , etc, són inflamacions de la mucosa nasal rinitis, faríngia faringitis, bronquial bronquitis, gàstrica gastritis, intestinal enteritis, etc
gastrorràgia
Patologia humana
Hemorràgia gàstrica produïda a l’interior de l’estómac per lesions dels vasos de les seves parets.
Les causes més comunes són l’úlcera de la mucosa, gastritis i càncer gàstric El signe clínic és l’anèmia aguda o crònica que es produeix per la pèrdua continuada de sang, que es manifesta per vòmits de sang o per presència de femta negra i enganxosa melena La diagnosi etiològica pot ésser feta mitjançant tècniques radiològiques o per visualització directa per fibroscòpia
John Robin Warren

John Robin Warren
© J. R. Warren
Medicina
Metge australià.
Es graduà el 1961 a la Universitat d’Adelaide Exercí la medicina i feu treball de recerca al Royal Melbourne Hospital 1964-68 i posteriorment 1968-99 al Royal Perth Hospital, on coincidí amb Barry J Marshall , amb el qual identificà el bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal Per aquesta descoberta els fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 2005
Barry J. Marshall
Medicina
Metge australià.
Es graduà a la Universitat d’Austràlia Occidental, i del 1977 al 1986 exercí i investigà al Royal Perth Hospital Posteriorment, continuà el treball de recerca a la Universitat de Virgínia, 1986-96 i, novament, a la Universitat d’Austràlia Occidental des del 1997 L’any 2005 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb J Robin Warren per la identificació del bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal
bicarbonat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenocarbonat
o carbonat àcid HCO 3 -
.
En particular es designa bicarbonat la sal sòdica NaHCO 3 És un sòlid cristallí o pulverulent blanc, inodor i de sabor lleugerament alcalí moderadament soluble en aigua i insoluble en alcohol S'utilitza en el tractament de l’aciditat gàstrica i la gastritis i per a lluitar contra l’acidosi També s’utilitza en la fabricació de composts de sodi, sals i begudes efervescents, com a extintor d’incendis, com a auxiliar en les indústries del cuir i el tèxtil, etc