Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
dret de gents
Dret
Dret romà
Conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures a l’antiga Roma, tant ciutadans com estrangers o pelegrins, format per institucions comunes a tots els pobles, nascudes de la raó natural, enfront del dret civil (ius civile) o quiritari, exclusiu de Roma i dels seus ciutadans.
Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani
ius
Dret romà
Terme que significa ‘dret’ i amb el qual hom designa diferents drets.
Hi destaquen el ius honorarium , dret fundat sobre els edictes dels magistrats, el ius naturale , dret que hom pretén com a establert per la natura, el ius civile , dret emprat a Roma abans d’entrar en contacte amb altres civilitzacions mediterrànies i integrat pel ius quiritium , dret establert per les més antigues institucions romanes, la llei de les Dotze Taules i altres lleis, i el ius gentium dret de gents
Samuel von Pufendorf
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador alemany.
Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme
Tarsis
Ciutat
Ciutat o regió citada en la Bíblia i d’incerta ubicació.
Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja
delicte contra la seguretat de les persones
Dret penal
En el codi vigent a l’Estat espanyol, conjunt d’atemptats contra el govern, l’administració pública i els poders públics: parlament, tribunals, etc.
Cal distingir els delictes que atempten contra la seguretat exterior traïció, delictes que comprometen la pau o la independència de l’estat, delictes contra el dret de gents i pirateria i els que atempten contra la seguretat interior contra el cap de l’estat, contra organismes estatals, contra la forma de govern, contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis, rebellió, sedició, atemptats contra l’autoritat i els seus agents, desordres públics, propaganda illegal, tinença d’armes, terrorisme i activitats subversives en general L’índex d’aquest tipus de…
Thomas Müntzer
Cristianisme
Teòleg reformat i revolucionari alemany.
Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols…
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres…
hikse
Història
Títol que designà una classe de governants que prevalgué a Egipte durant el Segon Període Intermedi, del 1720 al 1567 aC.
Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut citats en alguns texts del Regne Antic i…
Ferran Sanxis de Castre
Història
Primer baró de Castre.
Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei 1266 S'…