Resultats de la cerca

De les variables sobre les quals cal actuar, hom assenyala la gestió d’estocs, tant de primeres matèries com de productes acabats, i la gestió pressupostària per a adequar el ritme de despeses al dels ingressos Quan en la gestió d’una empresa participen representants dels treballadors, hom parla, en un grau més o menys elevat, de cogestió El tractament informàtic dels problemes de gestió de qualsevol ésser periòdic batch processing , quan hom emmagatzema les dades temporalment i després les va tractant periòdicament en bloc, permanent on line processing , quan les dades són tractades a…

Residí a Madrid des del 1860 i fou redactor en cap del diari conservador “El Contemporáneo” 1861 Membre del partit moderat, ocupà càrrecs públics fiscal del deure públic 1865, conseller d’estat 1877 i ministre d’ultramar 1890-92, i fou corresponsal del “Diario de Barcelona” 1865-90 És autor d’algunes obres filosoficohistòriques i de Mi gestión ministerial respecto a Cuba 1898

Fill de Vicenç Martorell  i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970

La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971

És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut Europeu de la Mediterrània , i posteriorment director de la…

Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament  i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català, al qual…

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…

Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i se centrà en…

Fou concebuda segons un projecte d’ Eugeni d'Ors , el seu primer director, per a formar el personal —exclusivament femení— encarregat de les Biblioteques Populars Des de molt aviat fou vinculada a la Biblioteca de Catalunya Tingué la primera seu a l’edifici del Rellotge, dins la Universitat Industrial de Barcelona, d’on es traslladà el 1924 a la Casa dels Canonges del carrer del Bisbe El 1937 passà al recinte de l’Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, on romangué fins el 1991 Durant aquesta primera etapa  les disciplines de caràcter general s'encarregaren a Pompeu Fabra, Jaume…