Resultats de la cerca

El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino 774 A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà 782 i tornà a Montecassino 786 Autor d’una Historia romana , que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium , model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum , crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic És autor també de l’himne Ut queant laxis , en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies

Ardiaca de Brecknock, cap al 1184 entrà al servei del rei Enric II i durant aquesta etapa escriví importants compilacions sobre la història d’Irlanda i de Galles Expugnatio Hibernica 1189, Itinerarium Cambriae 1191 i Cambriae descriptio 1194, entre altres Deixà el servei del rei el 1195 Nominat dues vegades per al càrrec de bisbe de la seu de Tyddewi , la seva vigorosa oposició a l’autoritat anglonormanda sobre l’església de Galles i la seva ambició d’independitzar Tyddewi del bisbat de Canterbury li valgueren l’anullació del nomenament, per l’oposició del rei i de l’arquebisbe de Canterbury…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…