Resultats de la cerca

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet

Les seves obres reflecteixen el seu pensament anarquista i revolucionari en política, sociologia i psicologia Communitas 1947, Growing up Absurd 1960, Utopian Essays and Proposals 1962, Compulsory Mis-education 1964 i People or Personnel 1965 Conreà també la poesia, el drama, i la novella The Empire City 1959 i Making Do 1963

Formà part de l’orquestra de Benny Goodman vers el 1939 i féu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall D’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats i fou un dels capdavanters del moviment be-bop A partir del 1937 adoptà la guitarra elèctrica, que posà al mateix nivell que els saxofons i les trompetes

El 1923 formà la primera gran orquestra de jazz , en la qual collaboraren músics de renom, com LArmstrong, CHawkins, BWebster i REldridge Fou el primer músic de jazz a utilitzar arranjaments escrits combinats amb la improvisació individual, estil que tindria una gran influència en orquestres posteriors A mitjan dècada dels trenta, dissolgué l’orquestra i treballà com a arranjador per a altres directors, com B Goodman

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rock and roll

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Fill de l’historiador Arnold Toynbee Escriví la seva primera novella a vint anys, The Savage Days 1937 Durant la Guerra Civil Espanyola, s’allistà a les Brigades Internacionals Membre de la revista literària “Horizon” dels anys quaranta, exercí la crítica literària fins a la fi de la seva vida Gran experimentador novellístic, la seva obra més popular és Tea with Mrs Goodman 1947 i és autor d’un volum autobiogràfic, Part of a Journey 1981, aparegut pocs dies abans de la seva mort

La seva fama arrenca del film A fool there was 1915, on creà el tipus de la vamp Treballà intensament entre el 1914 i el 1920