Resultats de la cerca

La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin 60%, el…

Dins l’esforç de la Contrareforma, fou encarregat de defensar el catolicisme enfront dels protestants de la regió dels Grisons, on fou assassinat Fou canonitzat el 1746 La seva festa se celebra el 24 d'abril

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

El 1944 fundà el grup teatral La Culissa, i el 1951 el grup de teatre de cabaret La Panaglia La seva obra evolucionà des d’un neorealisme, present en peces com ara La famiglia Rubar 1941, Chispar Rentsch 1946, al drama històric, com Il pövel cumanda ‘El poble dominat’, 1950 La seva obra cabdal és, això no obstant, La s-chürdum dal sulai ‘L’eclipsi del sol’, 1953, exponent de la lluita contra tota mena d’autoritarisme El 1980 foren publicades les seves obres completes Ouvras dramaticas És també autor de les novelles La jürada ‘La palissada’, 1980 i Il giat cotschen ‘El gat roig’, 1980

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Deixeble de Melanchthon, suscità, amb dos llibres d’epigrames, les ires de Luter 1538 Publicà el drama Monachopornomachia , diverses obres líriques Amorum libri IV , 1542 i el poema èpic Raeteis , celebrant la guerra contra Maximilià I

Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou contractat…

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…

Conreà el paisatge, rural i ciutadà, i les figures amb colors vius Fou un dels propulsors del grup Die Brücke, del qual se separà el 1913, i un dels primers pintors expressionistes Retirat a Suïssa 1915, creà una obra gràfica inspirada en la natura La seva obra fou titllada de degenerada pels nazis 1933

Es dedicà primerament al teatre, amb peces com Bury the Dead 1936, de caràcter pacifista, The Gentle People 1939, The Assassin 1945 i altres, i passà després a la novella The Young Lions 1948, ambientada en la Segona Guerra Mundial, The Troubled Air 1951, Lucy Crown 1956, Two Weeks In Another Town 1960, Voices of a Summer Day 1965 i sobretot Rich Man, Poor Man 1970, convertida en una sèrie televisiva de gran èxit, així com la seva continuació, Beggarman, Thief 1977 Cal esmentar encara Evening in Byzantium 1973 i The Top of the Hill 1979