Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
herbívor
Herbívor (antílop saltador)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Dit de l’animal que només es nodreix d’aliments vegetals.
Molts insectes, la major part dels rosegadors i els mamífers ungulats són herbívors L’aparell digestiu dels herbívors presenta diferents adaptacions tipus especial de dentició, estructura particular de l’aparell bucal dels insectes, estómac dels remugants, flora intestinal característica, etc En una cadena alimentària, els herbívors constitueixen l’anella intermèdia entre els vegetals i els animals carnívors
peresós
Mastologia
Mamífer del subordre dels xenartres, de la família dels bradipòdids, de moviments lents i de vida arborícola, amb el cos cobert de pèls llargs i sedosos, cua curta, cap rodó i potes llargues, amb dits proveïts d’ungles que li serveixen per a penjar-se en els arbres.
És de règim herbívor i habita en les selves de l’Amèrica Central i del Sud
ligeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat i deprimit per sobre, el cap triangular i proveït d’un llarg agulló format per tres o quatre artells i amb antenes llargues i filiformes.
Inclou unes 2000 espècies, de colors foscs i règim herbívor, entre les quals es destaquen les del gènere Lygalus , que és molt perjudicial
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
insecte bastó
Entomologia
Nom donat a insectes de diversos gèneres i famílies de l’ordre dels queleutòpters, amb el cos àpter, molt prim i allargat, i que presenta homocromia.
Essencialment nocturns, resten completament immòbils durant el dia Els mascles són més petits que les femelles Tenen un règim herbívor N'hi ha nombroses espècies, que habiten a les regions tropicals i subtropicals Els gèneres Bacillus, Leptynia, Epibacillus i Cloropis habiten a les regions seques i càlides dels Països Catalans
ocapi
Ocapi
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils
, de la família dels giràfids.
Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà