Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
homeopatia
Medicina
Sistema terapèutic, ideat per Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII, basat en el principi hipocràtic de la similitud i en la potenciació o dinamització dels productes medicinals.
Hom empra com a medicament tintures vegetals molt diluïdes dinamitzades, preparades segons les tècniques descrites en llibres especialitzats com ara la Pharmacopeia Homeopathica Polyglota , de W Schwabe Hom mulla grànuls de lactosa glòbuls en una tintura mare i els administra al malalt Els fonaments científics i l’efectivitat de l’homeopatia són molt qüestionats per la medicina convencional
Josep Nogué i Roca
Literatura catalana
Metge i escriptor.
S’especialitzà en homeopatia, i publicà Hahnemann su tiempo y su doctrina 1893, Cirugía y Homeopatía 1884 i un tractament homeopàtic del còlera Escriví també obres teatrals en català — Deliri de grandesa 1897, Tant tens tant vals 1899, Un marit modelo o el pa de casa 1902—, i en castellà — Ángela 1898, Los desheredados 1901—
Joaquim Hisern i Molleras
Medicina
Metge.
Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848, Dogmas de la…
al·lopatia
Pràctica terapèutica basada en l’administració al malalt de remeis que produeixen efectes contraris als produïts per la malaltia.
S'oposa a homeopatia
Salvi Almató i Rivera
Metge.
Fou un dels creadors de l’escola catalana d’homeopatia Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera 1884 i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes
ruda

Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
Ramon Frau i Armandáriz
Metge.
Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51
Salvador Badia i Andreu
Metge.
A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona