Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…
Cino da Pistoia
Literatura italiana
Història del dret
Jurista i poeta italià.
Estudià a Bolonya i ensenyà lleis a Siena, Perusa i Bolonya Escriví Lectura in Codicem Fou ambaixador de l’emperador Enric VII a Florència Citat per Dant en De vulgari eloquentia com a important poeta amorós del dolce stil nuovo , tendeix, però, a una concepció de l’amor ja menys idealitzada Se'n conserven uns 200 poemes, recollits per Carducci en Rime di messer Cino da Pistoia e di altri del sec XIV
Charles Despiau
Escultura
Escultor occità.
Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946
Jan Parandowski
Literatura
Escriptor polonès.
Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del PEN-Club…
Hans Memling
Pintura
Pintor flamenc d’origen alemany.
Deixeble de Rogier van der Weyden, la seva obra s’insereix dins les formes i les composicions del seu mestre, però amb un cert caire romàntic, mescla d’idealisme i de sentimentalisme S'establí a Bruges el 1464, on treballà fins a la mort La seva pintura, des d’un punt de vista estilístic, humanitzà, mitjançant la manera italiana, el sentit tràgic flamenc Hom destaca la seva habilitat com a retratista, com en el Tríptic de Guillaume Moreel 1484 Memling Museum, Bruges, i la seva línia idealitzada en la producció de tipus religiós, com en Les noces místiques de santa Caterina 1479…
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…
,
Gérard de Nerval

Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.
Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de bogeria…
geoide
Geologia
Forma idealitzada de la Terra que resulta d’unir, tot formant una superfície, els punts on la gravetat és constant.
Té una forma aproximada d’ellipsoide de revolució, passa pel nivell mitjà de les mars i se situa generalment per sota de la superfície terrestre Presenta irregularitats a causa de l’hetereogeneïtat de l’escorça terrestre No pot ésser expressada per una funció matemàtica simple i es defineix per la distància dels seus punts a un ellipsoide de referència que és un model aproximat ellipsoide internacional
colós

Els colossos de Mèmnon
JoMV
Escultura
Estàtua de dimensions gegantines.
En són exemples famosos la del colós de Rodes i les de Mèmnon Els colossos de Mèmnon són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenofis III, situades a l’W de Luxor, prop de Madinet Habu que és al SW i del Ramesseum que és el NW, a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana Després d’un terratrèmol que tingué lloc vers el 27 aC i que deteriorà els monuments, a la sortida del Sol una de les dues estàtues desprenia sons d’una certa musicalitat que, segons la llegenda, eren un cant de salutació a Aurora del seu fill Mèmnon Aquest fenomen cessà després de la primera restauració 200 dC, i hom l…
Pere Sanglada
Escultura
Escultor.
Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…