Resultats de la cerca

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Des del 1898 residí a Barcelona, on treballà com a bibliotecari Hi fundà la revista Barcelona Urbana i la collecció “Biblioteca Valenciana Popular” 1913, les obres de la qual prologà Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu davant la qüestió de la catalanitat idiomàtica del País Valencià Collaborà a diverses publicacions erudites catalanes Les seves obres més importants són Intereses económicos, agrícolas y mercantiles de Castellón 1905 i Bibliografía de la lengua valenciana 1915-43

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els…

Llicenciat en dret 1839, tingué despatx d’advocat amb PSabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, publicà en la seva revista Liceo Valenciano , entre el 1841 i el 1843, quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BCAribau Tòpicament, doncs, hom l’ha presentat com a iniciador de la Renaixença al País Valencià, per la seva reivindicació idiomàtica contra el castellà i per la voluntat cultista

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de…

Advocat, exercí a Cadis i Madrid Fou acadèmic de Sant Carles i aplegà una notable collecció pictòrica Per respondre a algunes afirmacions d’Antoni Ponç, i en bona part a base d’informacions directes, redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36, 1967, en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics i Valencia antigua y moderna 1923, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat En català fou autor d’alguns poemes, d’un recull d’adagis, avui perdut, i del Catàlogo i…

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La…

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…

Inacabats els estudis de dret per la guerra, féu periodisme Es donà a conèixer amb la novella rural tremendista La familia de Pascual Duarte 1942 Conreà la novella d’atmosfera Pabellón de reposo , 1944, imità els clàssics Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes, 1947 i compongué un gran mosaic de vides tristes i frustrades del Madrid del 1942 La colmena, 1951 Escriví la narració poemàtica Mrs Caldwell habla con su hijo 1953, amb la qual abandonà la temàtica social per la introspecció freudiana, i en La Catira 1955, novella d’ambient veneçolà, plena de color i de violència, s’…