Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
A.G. I.G. Farbenindustrie
Càrtel constituït el 1925, format per les grans empreses químiques alemanyes per tal de fer front a la gravíssima crisi econòmica.
Es convertí en una potència internacional, gràcies a un treball d’investigació, que permeté avenços tècnics importants en la indústria química mundial Acabada la Segona Guerra Mundial, les forces d’ocupació alemanya acordaren de dividir-lo de nou per evitar els perills d’un gran conglomerat industrial que dominés el mercat La divisió del càrtel provocà la reaparició de les tres grans societats que l’havien constituït Basf, Bayer i Hoechst
dígraf
Lingüística i sociolingüística
Grup de dues lletres que representa un so (com ny en català).
En català són dígrafs ortogràficament inseparables gu guerra, àguila, qu esquerra, quitrà, ig rebuig, ix darrere vocal en final de mot peix, coix, ny allunyar, ll palla I separables rr guerra, ss comissió, ix intervocàlic caixa
Hans Poelzig
Arquitectura
Arquitecte alemany.
En els edificis de Breslau, Luban fàbrica de productes químics, 1910-12 i Posen torre per a un dipòsit d’aigua, 1911 féu experiments dins una simplificació racional, i més tard en el camp de l’expressionisme, amb obres com ara la transformació del Circ Schumann de Berlín, en el Gran Teatre de Max Reinhardt 1919 i en la Festspielhaus de Salzburg 1920 A la fi dels anys vint passà a construir edificis monumentalistes, com l’Administració de la IG Farben, a Frankfurt 1928-31
Hoechst
Química
Nom amb què és coneguda la Farbwerke Hoechst AG, empresa alemanya de productes químics i farmacèutics creada el 1863.
Integrada a la IG Farben 1925-47, és una de les tres primeres empreses químiques alemanyes Té empreses subsidiàries a l’estranger, entre elles Hoechst Ibèrica, constituïda el 1953 i domiciliada a Barcelona, que encapçalava un grup industrial amb més de 81000 milions de pessetes de volum de vendes i 1800 treballadors el 1993 La filial més important és Tarragona Química SA El 1999 es fusionà amb la Societé des Usines Chimiques Rhône-Poulenc , amb la qual creà la companyia Aventis SA i de la qual esdevingué subsidiària
Lawrence Alloway
Art
Crític d’art britànic.
Interessat en l’estudi del llenguatge creat pels mitjans de masses, fou el primer a donar la importància que després tothom ha atorgat al repertori formal de la publicitat, la senyalització i els còmics Després d’haver emprat l’expressió Pop Culture, fou el creador de l’expressió Pop-Art, que fou adoptada a tot el món, al voltant del 1954 Fou un dels primers a fer conèixer l’IG Independent Group anglès L’any 1950 publicà el text The Arts and the Mass Media Les arts i els mitjans de masses a l’"Architectural Design”, de Londres Del 1962 al 1966 tingué cura del Museu Guggenheim, de…
Badische Anilin-und Soda-Fabrik AG
Química
Empresa química alemanya fundada el 1865 a Ludwigshafen per F. Engelhorm.
El 1925 fou integrada a la AG IG Farbenindustrie L’any 1935 fabricà les primeres cintes magnetofòniques Després de la Segona Guerra Mundial, recuperà la seva plena autonomia i els seus actius Des del 1952 és una de les tres empreses químiques més grans d’Alemanya i la quarta a escala mundial El 2002 les seves vendes foren de 32 216 milions d’euros i ocupava 89 389 treballadors arreu del món El 1963 creà BASF espanyola, amb domicili a Barcelona A Catalunya destaca el centre de producció de Tarragona, on fabrica alcohols, plastificants i altres productes químics, a més de centres…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
Bayer
Farmàcia
Química
Empresa alemanya de productes químics i farmacèutics fundada l’any 1863 per Friedrich Bayer, amb domicili central a Leverkusen (Rin del Nord-Westfàlia).
L’any 1926 s’integrà en el consorci IG Farbenindustrie AG, del qual sortí un cop acabada la Segona Guerra Mundial Ha fabricat i comercialitzat nombrosos medicaments de gran difusió, el més conegut dels quals és l’ aspirina 1897 Els anys 2002-03 es reorganitzà i creà diverses subdivisions, entre d’altres, Bayer Crop Science AG productes fitosanitaris Bayer Chemicals AG productes químics, que el 2004 constituí la companyia independent Lanxess Bayer HealthCare AG medicaments, i Bayer Material Science AG polímers, la qual el 2015, amb el nom de…
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…
estirè
Química
Hidrocarbur aromàtic líquid, d’aspecte oliós, color groguenc, olor penetrant, inflamable i lleugerament tòxic.
És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…