Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fertilitat
Sociologia
Possibilitat fisiològica de procrear de les dones.
Són edats fèrtils les compreses entre 15 i 49 anys Si hom no impedís d’una manera o una altra la concepció, la fertilitat seria igual a la fecunditat, però això no s’ha produït mai el matrimoni tardà, el celibat i la limitació voluntària dels naixements originen una fecunditat molt per sota de les possibilitats fisiològiques de l’espècie
sostre
Transports
Altura màxima que pot assolir una aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres
Alabern
Família de gravadors, documentada a Barcelona al segle XIX.
Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l’acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Feu els gravats de l’ Atlas Geográfico de España Ramon Alabern i Moles , germà de Pau…
guerres balcàniques
Història
Campanyes militars que tingueren lloc als Balcans el 1912 i el 1913.
Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució acusava el…
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
Figueres
El centre de la ciutat de Figueres al voltant de la Rambla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Empordà, a la plana empordanesa, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…