Resultats de la cerca

A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns…

El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…

Estudià filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà a la d’Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León El 1814 fou nomenat arxiver de l’Arxiu de la corona d’Aragó, a Barcelona, i el 1818 obtingué la consideració de director amb…

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…