Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
S
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió S quan, posat verticalment, les seves espires es veuen inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra S
torniquet
Tecnologia
Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una en una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
En els autobusos proveïts de cobrament automàtic i en les estacions de metro, el torniquet consisteix en tres barres inclinades que giren a l’entorn d’un eix inclinat fixat al vèrtex comú
Z
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió Z quan, posat verticalment, hom veu les seves espires inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra Z La torsió Z és anomenada també torsió esquerra
càbria
Transports
Aparell capaç d’aixecar grans pesos, usat en la construcció de ports, per a carregar o descarregar elements molt pesants i, antigament, per a arborar els vaixells.
Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes
sedimentador
Tecnologia
Màquina o aparell de laboratori emprat per a obtenir la sedimentació d’una o més substàncies en els processos de separació.
Els més emprats solen ésser els sedimentadors per centrifugació centrifugadora i els sedimentadors de làmines , en els quals la mescla passa per una sèrie de làmines de vidre més o menys inclinades i més o menys separades entre elles, segons la matèria que hom vol obtenir i segons el medi que la conté D’aquest tipus són els sedimentadors emprats en l’obtenció de la fècula
dent
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…
virginal
Música
Instrument cordòfon senzill, de la família de les cítares amb post.
Disposa de teclat, i les cordes són pinçades damunt la caixa harmònica, rectangular Les cordes són lleugerament inclinades amb relació al teclat, el qual és collocat en un costat de la caixa Antigament era anomenat sovint espineta Molt popular a Anglaterra als s XVI i XVII, són nombrosos els compositors anglesos que compongueren per a aquest instrument L’any 1612 fou publicada la primera recopilació de música per a aquest instrument, amb el títol de Parthenia
forma fonamental
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
En el sistema cúbic, la forma fonamental és el cub en el sistema hexagonal, un prisma recte de base hexagonal regular en el tetragonal, un prisma recte de base quadrada en el trigonal, un prisma recte de base triangular equilateral per a algunes de les seves classes cristallines, i un rombòedre per a les altres el sistema ròmbic té per forma fonamental un prisma recte de base ròmbica el monoclínic, un prisma igual al del sistema ròmbic, però oblic, amb les arestes inclinades en el sentit d’una de les diagonals de la base i en el triclínic la forma fonamental és un parallelepípede…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina