Resultats de la cerca

Professor a la universitat i a l’escola d’enginyers d’Oslo Destacà pels seus treballs sobre hidrodinàmica, entre els quals és notable Remarques historiques sur la théorie d’un ou plusieurs corps, de formes constantes ou variables, dans un fluide incompressible 1875, que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences de París

Una primera classificació permet d’agrupar-les en dues categories les màquines motrius , que transformen en energia mecànica l’energia tèrmica, elèctrica, mecànica, etc que hom els forneix, i les màquines operatives, que actuen sobre la matèria modificant-ne la forma, les dimensions, etc Hom pot fer també classificacions parcials, atenent factors que intervenen en el funcionament o en l’ús de la màquina Així, segons l’aplicació, hom pot classificar-les en màquines agrícoles , màquines eines, màquines calculadores, etc Segons la forma com és fornida l’energia a la màquina o la forma de l’…

Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una…

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els…

Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…

Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…