Resultats de la cerca

Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats

Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici

Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals Fou inculpat de beguinisme 1332 pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra d’ell Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó

En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…

Fill d’una família de pescadors, amb setze anys s’enrolà com a mariner en una companyia de transports internacional Ha estat en la Legió Estrangera Francesa 1973-79, en una empresa de seguretat i ha estat instructor en diverses formacions paramilitars d’Amèrica Llatina Fou condemnat a cinc anys de presó en complí un per atracament a un banc amb robatori de joies Amb l’esclat de la guerra de Croàcia 1991 s’allistà a la Guàrdia Nacional Croata, que a l’any següent es convertí en l’exèrcit croat L’any 1994 fou ascendit a general i posteriorment a cap de l’exèrcit El 2000 passà a la…

Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a…

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…

En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la…

Feta en l’acte de judici oral i estant-hi d’acord el defensor, el tribunal, sense més tràmits, dicta sentència