Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cançoneta
Literatura
En la poesia trobadoresca, forma de cançó
amb menys nombre d’estrofes i amb arguments i to més lleugers que no pas aquesta.
Llurs límits són, però, molt imprecisos, i sovint hom anomena indiferentment una mateixa composició per ambdós noms Dins la mètrica italiana evolucionà cap a la canzonetta
paleorelleu
Geologia
Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica, i que se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
Els paleorelleus constitueixen les superfícies limitants de les discordances angulars i de les disconformitats El terme és aplicat indiferentment a superfícies suaument aixaragallades o a veritables muntanyes o valls enterrades
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de…
claqué
Dansa i ball
Dansa pròpia dels EUA consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels…
epicè | epicena
Gramàtica
Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie.
asafia
Patologia humana
Pronunciació confusa que fa articular indiferentment les paraules, com quan el paladar manca o és foradat.
ambidextre | ambidextra
Psicologia
Dit de la persona capaç d’emprar indiferentment la mà dreta i la mà esquerra, com a conseqüència d’una aptitud natural.
En general, hom també anomena ambidextres, encara que en realitat no en siguin, els qui essent esquerrans o dretans utilitzen l’altra mà
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
coliformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de petites dimensions, amb mobilitat en el tercer i quart dits de les potes, de manera que poden estar dirigits cap endarrere o endavant, indiferentment.
Habiten a la zona tropical d’Àfrica L’únic gènere representant d’aquest ordre és el Colius