Resultats de la cerca

Era famós el que existia al temple de la deessa a Atenes, i més encara el de Troia, el qual mantenia la ciutat inexpugnable Probablement es tractava d’una escultura semblant a la d’Atena armada

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina…

Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura La seva cisterna és excavada a la roca El mateix nom de Rocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals La part més antiga s’aixeca sobre…

És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és  La guerra jueva  de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes  el…

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…

Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…

Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…