Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Louis Cappel
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i teòleg francès calvinista.
Fou catedràtic d’hebreu des del 1613 i de teologia 1633 a Saumur Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu fou publicada a París 1650 pel seu fill Jean, convertit al catolicisme
Joaquín María López
Història
Política
Polític.
Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats
Alsàcia-Lorena
Geografia històrica
Territori format per Alsàcia —excepte el territori de Belfort— i una part de la Lorena sota el domini d’Alemanya del 1871 al 1918 i del 1940 al 1944.
Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes A les primeres eleccions…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…