Resultats de la cerca

És característic de l’asma bronquial, en què es desencadena per fenòmens immunològics però també pot presentar-se en la bronquitis crònica, i després de la inhalació de determinats composts químics irritants

Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors

Fa una olor pungent, i els vapors són fortament irritants de les membranes mucoses És emprat com a desinfectant d’habitatges, de vaixells i d’utensilis, com a germicida i fungicida de vegetals, i en fotografia com a enduridor

Fa un diàmetre superior a 5 mm El líquid habitualment és serós, però també hi pot haver sang o pus En són causa agents irritants, traumatismes, cremades, dermatitis de contacte, picades d’insectes, virasis herpes, medicaments, pèmfig, dermatitis herpetiforme , eritema polimorf i epidermòlisi

És un sòlid cristallí incolor que es fon a 276°C i es deshidrata amb facilitat per damunt d’aquesta temperatura per formar el dianhídrid És soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua Absorbeix humitat de l’atmosfera tot formant un dihidrat, i té propietats irritants És emprat com a intermediari en la preparació de polièsters i poliamides

Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

Segons les propietats físicoquímiques, els tòxics poden ésser classificats en corrosius àcids, àlcalis, àcid oxàlic, permanganat, etc, gasos irritants, asfixiants, de guerra, etc, metzines metàlliques arsènic, plom, mercuri, etc, composts orgànics hidrocarburs, alcohols, cetones, èsters, etc i altres tòxics analgèsics, antipirètics, alcaloides, metzines de serp, de bolet, DDT, etc L’acció de totes aquestes substàncies depèn, evidentment, de la dosi, de la via d’entrada, dels mecanismes de defensa antitòxica de l’organisme neutralització, oxidació, reducció, etc, de les vies d’…