Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
Hamid Karzai
© NATO
Política
Polític afganès.
Fill del cap de la influent tribu paixtu Popalzai, el qual fou membre del parlament instaurat pel rei Mohammar Zahir Shah 1964-73 Estudià a Simla Índia, i en 1980-89 s’uní als mujaidins en la lluita contra els soviètics a l’Afganistan Fou adjunt del ministre d’afers estrangers 1992-94 El 1996 fugí al Pakistan, des d’on organitzà la guerrilla contra el règim talibà, que probablement féu assassinar el seu pare Amb l’enderrocament dels talibans novembre del 2001, tingué un paper destacat en les conferències de Bonn per a dissenyar el futur polític del país i en la conferència de…
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
abdalita
Història
Individu d’una tribu afgana de Kandahār.
Des del 1747, que ocupà el tron afganès Aḥmad Šāh Durrānī, cap d’aquesta tribu, esdevinguda aleshores la dominant del país, el nom d’abdalita anà essent substituït pel de durranita
‘Abbas II de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1642 — 67), de la dinastia safàvida.
Fou tolerant amb els cristians i amb els estrangers Reconquistà Kandahār als tàtars 1648
Karl Schranz
Esquí
Esquiador austríac.
Es donà a conèixer el 1957 en guanyar el descens i la combinada del Kandahar i es convertí en un gran especialista del descens i de l’eslàlom gegant durant més de quinze anys Es retirà el 1972
‘Abbas I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1567-1629) de la dinastia safàvida.
Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d…
Mohsen Makhmalbaf
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film…
cinema iranià
Cinematografia
Cinema produït a l’Iran.
Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers grans èxits de…