Resultats de la cerca

La capital és Sant Petersburg

Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…

Conreà la literatura infantil i la poesia Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1934 i Kniga pesen' ‘Llibre de cançons’, 1936 Amb motiu del setge de Leningrad escriví els poemes Govorit Leningrad ‘Parla Leningrad’, 1946 El 1950 obtingué el premi estatal de l’URSS amb Pervorosijsk Altres reculls poètics seus són Ispitànie ‘Experiment’, 1967 i Pàmiat ‘Recordança’, 1974

Formada a l’Escola Imperial de ballet, entrà al teatre Mariinskij, del qual fou primera ballarina des del 1915 Alhora desenvolupà una tasca importantíssima com a mestra de ball i ensenyà a l’escola coreogràfica de Leningrad i al teatre Kirov l’antic Mariinskij, del qual fou directora del ballet 1931-37 Fruit del seu magisteri fou el llibre Osnovij klasičeskogo tanca ‘Fonaments de la dansa clàssica’, 1934 i nombrosos articles Nomenada Artista del Poble 1936, rebé el premi Stalin 1946

Era fill de família camperola A Leningrad, on es traslladà el 1915, prengué contacte amb el moviment simbolista i el poeta Aleksandr Aleksandrovič Blok El 1918 s’integrà el moviment imatgista imatgisme El 1921 conegué Isadora Duncan, amb qui es casà La seva poesia ofereix una visió mística de la societat, fins a esdevenir pessimista i satírica Se suïcidà Escriví Radunica 1915, Inonija 1918, Moskva Kabackaja ‘Moscou de les tavernes’, 1924 i Kapitan Zemli ‘El capità de la terra’, 1925

Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i…

Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de…

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera…

El 1946 guanyà el campionat de Leningrad, i el 1947, el campionat de l'URSS en la categoria juvenil Campió de l'URSS els anys 1960, 1962, 1964, 1965 i 1970, la seva independència de criteri el féu incòmode a les autoritats soviètiques El 1974 perdé per primer cop contra Anatolij Karpov El 1976 abandonà l’URSS i es nacionalitzà suís Continuà jugant torneigs internacionals representant Suïssa L’any 1977 arribà a la final del torneig de candidats, en la qual perdé novament davant Karpov, contra qui disputà el títol mundial el 1979 i el 1981, títol que no aconseguí Jugador polèmic,…