Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
mansionari
Cristianisme
Persona que tenia cura d’una església (llànties, neteja i ornamentació).
Als seus orígens era un eclesiàstic, i més tard fou un seglar, almenys en l’església llatina
neula
Gastronomia
Folklore
Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que hom menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal
llàntia
Electrònica i informàtica
Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible (generalment oli) i una metxa, immergida en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
Actualment en desús com a aparell d’illuminació, encara és emprat en esglésies, criptes, etc En l’antiguitat, les llànties eren de terra cuita amb relleus a la part superior les paleocristianes hi portaven figurat un crismó Posteriorment foren fabricades de metall
Josep de Sant Benet
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor.
De nom Thomas Antoine Marandel, pertanyia a una família flamenca benestant Ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, on fou conegut amb el nom popular de fra Josep de les Llànties Tot i que no tenia estudis especials, escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà, còpies manuscrites dels quals aviat corregueren per Europa Sota el títol d’ Opera omnia foren publicats íntegrament a Madrid el 1725 reeditats els anys 1727, 1731, 1738 i 1755 i el 1746, Vida interior autobiografia, 112 Cartas i una Relación de la vida y virtudes de fray Joseph de San Benito , de l’abat Benet Argeric
llantier | llantiera
Persona que té cura de les llànties, netejant-les, posant-hi oli, etc, i encenent-les.
Hanukà
Celebració jueva que té els orígens en els llibres Primer i Segon de Macabeus.
Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i per això rep…
Ignasi d’Arquer i de Grau
Història
Noble i financer.
Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…
aurèola
Tecnologia
Llum blavosa que apareix al voltant de les llànties quan l’aire de la mina conté grisú.
exvot
ex-vot pintat
© Fototeca.cat
Religió
Do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d’un vot o en record d’un benefici rebut, consistent en un objecte que hom penja a la paret o al sostre d’una capella o temple.
Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de Montserrat,…
monestir de Santa Caterina del Sinaí

Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Jim Forest (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir de la península del Sinaí situat al vessant NE del djebel Musà.
Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo…