Resultats de la cerca

Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes La seva obra lloances a la vida rústica, a les excellències del vi i a la natura fou reunida en una collecció en 10 volums Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa La font de les flors dels presseguers La seva influència posterior fou molt notable

D’època precristiana, els jueus les havien de recitar tres cops el dia i tenien un lloc fix en el culte sinagogal

Escrita entre els anys 397 i 400, en llatí, amb la doble finalitat d’edificar els lectors amb la seva conversió religiosa —triomf de la gràcia divina més que fruit d’un esforç personal— i de refutar, així, tant els atacs dels seus detractors com les lloances excessives dels qui gairebé l’idolatraven Consta de tretze llibres, els tres últims dels quals són una meditació sobre la creació i el temps, sobre el coneixement de la Trinitat a través de la Bíblia i de l’ànima Hi ha tres traduccions catalanes de Les confessions una de Rossend Llates 1928, una de Josep M Llobera 1931 i una…

Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble La seva poesia…

La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes…

Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir 1596 Amplià els coneixements musicals al monestir de San Martín, de Madrid El 1611 fou nomenat organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, càrrec que ocupà segurament fins l’any 1625, que fou nomenat mestre de l’escolania montserratina Fou un mestre extraordinari, que formà compositors destacats, com Joan Cererols, fins el 1641, que fou elegit president del monestir de Montserrat, càrrec que ocupà uns quants mesos L’incendi de l’esmentat monestir el 1811 causà la desaparició de gran part de la seva obra, que s’ha conegut,…

De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…

La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…