Resultats de la cerca

En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC

Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar

Es nomenà rei després de la seva victòria sobre els gàlates recordada en les escultures de gàlates moribunds, de l’escola de Pèrgam Mantingué una bona relació amb Roma i l’ajudà en la primera i la segona guerra macedònies contra Filip V Sota el seu regnat, Pèrgam rivalitzà amb Alexandria com a centre cultural, recolzat en la tradició de la ciència jònica

Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea , que la derrotà 243 aC Poc després s’alià amb Macedònia es desuniren, però, el…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…