Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
pilorí
Història del dret
Instrument de suplici usat en molts països d’Europa fins al segon terç del segle XIX.
Consistia en una post amb tres forats per a les mans i el cap, on els malfactors eren exposats a la vergonya pública
ronda d’en Tarrés
Grup policíac de vigilància de Barcelona, creat l’any 1847 o 1848, famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments, i dirigit per Jeroni Tarrés.
Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal
sobrejunter
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, cap d’una junta, o associació lliure de poblacions per a la defensa mútua, que des del segle XIII esdevingué un oficial reial.
Al s XV era assistit per quatre lloctinents llurs salaris eren pagats per les poblacions Tenia l’obligació d’executar les sentències dels jutges i tribunals superiors de Saragossa, apressar els morosos per al pagament dels imposts, agafar els delinqüents, perseguir lladres, vagabunds i malfactors i vetllar per la pau de la seva jurisdicció El regne fou dividit en sis juntes Saragossa, Osca, Jaca, Sobrarb, Eixea i Tarassona
horda
Conjunt de gent indisciplinada, de guerrers, de malfactors, etc.
Spiderman

Spiderman 1962
Heroi de còmic nord-americà.
Fou creat per Stan Lee i Steve Ditko, i aparegué per primera vegada el 1962 en la revista Amazing Fantasy , de l’editora de còmics Marvel Juntament amb Batman i Superman , és un dels superherois més populars El seu nom ‘home aranya’ respon a la capacitat que té de secretar un fil, com les aranyes, que li permet enfilar-se per les parets i desplaçar-se acrobàticament per la ciutat Les aventures de Spiderman consisteixen en missions per a impedir que malfactors, i personatges malvats en general, aconsegueixin els seus propòsits Hom n’ha fet adaptacions cinematogràfiques, la…
hostal
Alimentació
Casa on donen menjar i allotjament per un preu.
Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…
Georges Brassens

Georges Brassens
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons francès.
Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata, contra l’…
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…
sometent
Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors.