Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
recurs de revisió
Dret processal
Nova fase del procés civil o penal, amb la qual en certs casos el condemnat amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen del seu cas, considerant que la sentència ha estat basada sobre uns fets o documents que posteriorment hom demostra que són falsos.
Constitueix, de fet, un nou procés que veu el tribunal suprem Les causes que el motiven són l’existència de nous documents retinguts per força major o per la part afavorida, la demostració de la falsedat dels documents de base del procés precedent, la condemna per fals testimoni dels testimoniatges que serviren de prova testifical i la demostració que la sentència fou dictada per suborn, violència o maquinació fraudulenta
Recared I
Història
Rei visigot (586-601).
Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…
conxorxa
Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi.
giny
Mitjà que hom s’enginya per tal d’aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.
alteració de preus
Dret penal
Delicte consistent en qualsevol maquinació realitzada per modificar els preus de mercaderies, de valors i de tots els altres béns que hom determina per la lliure competència.
Així hom castiga l' acaparament de mercaderies, el fet de demanar o oferir diners o altres béns per no prendre part en una subhasta, de divulgar falses notícies o rumors per aconseguir de modificar els preus, etc L’alteració de preus de queviures o d’altres béns de primera necessitat comporta les penes en llur grau màxim
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…