Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Masdéu
Despoblat
Despoblat d’Anoia, que al segle XIX formà part del municipi de Solanelles
.
el Masdéu
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Trullars (Rosselló), a l’E del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als hospitalers, i fou…
Janet Masdéu
Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat (1952-63), de Joan Puig i Ferreter.
De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic 1929
Joan Rendé i Masdeu

Joan Rendé i Masdeu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…
,
Eduard Llorens i Masdeu
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja i, amb Gleyre, a París Notable pintor de gènere, fou un dels principals decoradors d’interiors del seu temps
Josep Juncosa i Masdeu
Música
Músic.
Emigrà a l’Argentina Cursà els estudis per a professor de violí a la Universitat de Cuyo i feu cursos de perfeccionament amb els professors Alberto Lysy, L Spiller i B Ganneo Formà part de les orquestres simfòniques de la Universitat de Cuyo, Provincial de Resitencia Municipal del Mar del Plata i de la Universitat de San Juan S'incorporà també a l’Orquestra de Cambra de la Universitat de Sarmiento i de la província de Formosa Concertino Com a músic, en moltes d’aquestes orquestres destacà com a solista Exercí com a professor de violí i de música de cambra a les universitats de Sarmiento i de…
Baltasar de Masdéu i de Montero
Filosofia
Filòsof.
Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs Jesuïta, a Catalunya, des del 1755 Era professor de lletres humanes al collegi de Cordelles, a Barcelona, quan fou exiliat a Itàlia Residí a Ravenna i a Faenza Del 1799 al 1806 ensenyà filosofia a Piacenza, on publicà l' Eticae epitome 1804 i contribuí a la renovació d’una filosofia cristiana d’empremta cerverina Passà a Cremona i a Bolonya, i el 1815 a Mallorca, com a professor de filosofia
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a Ferrara, ciutat…
, ,
Josep Antoni de Masdéu i de Montero
Cristianisme
Teòleg.
Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina