Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte medieval castellana amb la qual hom taxava el valor de la moneda corrent d’or, d’argent o de billó.
Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual dels…
empresa xarxa
Sociologia
Nova forma d’organització de les empreses que comporta el pas de la burocràcia vertical i centralitzada a un nou tipus de burocràcia horitzontal incentivada pels canvis econòmics i tecnològics.
Segons Manuel Castells, l’empresa canvia el model organitzatiu tradicional per adaptar-se a les condicions d’imprevisibilitat que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic L’organització del treball dins l’empresa xarxa gira al voltant del procés de treball hi ha una jerarquia plana la gestió es fa en equip els resultats es mesuren en funció de la satisfacció dels clients els incentius es basen en els resultats de l’equip L’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia informacional El canvi en el model organitzatiu es dóna parallelament al canvi tecnològic
Jackson Paul Pollock
Pintura
Pintor nord-americà.
Tingué influències, en un primer moment, del muralisme mexicà i, des del 1935, de Picasso i els surrealistes europeus Gràcies a l’ajut del crític d’art G Greenberg, arribà a ésser conegut i el 1949 era ja considerat com un mestre indiscutible de l’abstracció Fou el membre més important de l’ action-painting Produí amb la tècnica del dripping , o sia de deixar regalimar la pintura des de pots foradats sobre enormes teles esteses a terra, obres on materialitza i fixa les seves pulsions més immediates i l’afrontament amb la seva pròpia pràctica pictòrica en una relació subjecte-…
Gabriel Sopeña
Música
Cantant, compositor, instrumentista, productor i poeta aragonès.
És doctor en filosofia per la Universitat de Saragossa Començà la seva carrera musical els anys vuitanta amb els grups Ferrobós, Más Birras i El Frente Com a compositor per a altres artistes, ha treballat per a Maria del Mar Bonet, Héroes del Silencio, Rebeldes, Petisme i Víctor Manuel, entre d’altres La seva faceta més coneguda és la de musicar poesia En aquest àmbit mantingué una estreta collaboració amb el cantant Loquillo que es materialitzà en els discs La vida por delante 1994 i Con elegancia 1998 El 1999 publicà el disc propi Mil km de sueños El mateix any produí el disc de la cantant…
Acción Valenciana
Economia
Organisme creat el 1923, ja iniciada la Dictadura, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i…
revestiment
Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…
Benet Sanz i Forés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà…
pobresa
Economia
Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d’altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda.
Per a alguns autors aquestes zones o països es troben en la impossibilitat d’assolir un creixement autosostingut a causa de llurs relacions econòmiques internes, que impedeixen l’arrencada de llur producció i de la renda total a repartir Aquesta situació, anomenada cercle viciós de la pobresa , es materialitza en l’existència d’un baix nivell de demanda, un mercat migrat i una escassa possibilitat d’estalviar La insuficient disponibilitat de capital obliga a treballar amb productivitats molt baixes, que alhora donaran lloc a una migrada producció i a una renda que obligarà a…
Tadeusz Baird
Música
Compositor polonès.
Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina