Resultats de la cerca

Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…

En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria…

Hom el representa per Ωm És una unitat en general massa gran, i per això a la pràctica són més emprats l’ ohm centímetre Ωcm o el μΩm igual al Ωmm 2 /m Rep el seu nom del físic G S Ohm

N'hi ha de dues menes els potenciomètrics i els de lectura directa Els primers consisteixen essencialment en un potenciòmetre amb amplificació electrònica del corrent no compensat En aquests cada lectura requereix una compensació manual, que hom aconsegueix contraposant una força electromotriu variable, la qual dóna el valor del pH mesurat Els de lectura directa posseeixen un circuit adequat per a obtenir una desviació de l’agulla del galvanòmetre proporcional al pH o una expressió digital del seu valor Els pH-metres de tipus potenciomètric ofereixen una gran precisió, mentre que els de…

L’ús d’aquest darrer fou freqüent en els tràgics Eurípides i en els còmics