Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat
Agronomia
Organisme fundat l’any 1966 que té la seu a Ciutat de Mèxic.
El seu objectiu és conduir la investigació del blat de moro, i se centra particularment en la producció d’aliments en el món en vies de desenvolupament Promou i coordina tests i intercanvis de germoplasmes a nivell internacional Ajuda els països poc desenvolupats a millorar la qualitat i l’estabilització del blat de moro, i també a augmentar-ne la producció Treballa per fer que la tecnologia i la política agrària segueixin un esquema coherent amb diverses condicions nacionals Condueix la recerca en producció i creixement de plantes i opera en el banc de germoplasmes Recopila estadístiques i…
Robert Bakewell
Agronomia
Ramaderia
Agrònom i ramader.
Aplicà la teoria de la selecció al millorament del bestiar oví i ideà un mètode d’engreix accelerat, posteriorment apliat en molts països
Pinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Brest, Bielorússia.
Port fluvial a la desembocadura del Pina al Prip'a, té drassanes, indústria lleugera del cuir i de la fusta i foneries Té un institut de projecció de sistemes de millorament de les terres i altres escoles tècniques especialitzades
Christoph von Stadion
Filosofia
Cristianisme
Bisbe i humanista alemany.
Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat
economies
Economia
Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com la conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
En ambdós casos es produeix un augment de productivitat, el qual, si deriva d’una modificació adequada del volum de producció, és anomenat economies d’escala Les economies externes poden provenir, també, de factors estranys a la unitat de producció, com és ara un millorament d’infraestructures, etc
Gabriele Reuter
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Les seves novelles, de tipus naturalista, s’emmarquen dins el moviment feminista de l’època, que propugnava un millorament de les condicions socials de la dona Són obres seves, entre altres, Aus guter Familie ‘De bona família’, 1895 i Frühlingstaumel ‘Deliri de primavera’, 1911 També escriví teatre i assaig
Joaquín Edwards Bello
Literatura
Novel·lista xilè, premi nacional de literatura (1943).
Les seves obres, sobretot El roto 1920, El chileno en Madrid 1928, Valparaíso, la ciudad del viento 1931 i Criollos en París 1933, reflecteixen una orientació costumista i un desig de millorament social Cal esmentar-ne també El inútil 1910, Cuentos de todos los colores 1912 i El bolchevique 1927
secularisme
Filosofia
Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable.
La doctrina, introduïda ~1850 per GJHolyoake 1817-1906, fou desenvolupada i sistematitzada per GBradlaugh 1833-91 fins als seus extrems ateístics A més de l’actitud negativa envers el cristianisme i la religió en general, el secularisme lluità de bon principi pel progrés social i pel millorament de les condicions materials de les classes treballadores
Emilio Visconti-Venosta
Història
Política
Polític italià.
Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906
exercicis espirituals
Cristianisme
Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.
El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina