Resultats de la cerca

S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…

Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines…

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Hom el divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns nummulits i…

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…

Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…

Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes

Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…

Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del …

Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites…

Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt robusta descrita…