Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
vapor saturat
Representació del vapor saturat : en un instant donat, hi ha tantes molècules que es vaporitzen com molècules que es condensen
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
molècula
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
osmosi
Omosi adalt, les molècules de d són les úniques que travessen la mambrana M (P suport porós); abaix, principi de funcionament d’una instalació d’osmosi inversa per a dessalar aigua de mar
© Fototeca.cat
Física
Química
En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable,
tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.
Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules les del dissolvent i uns altres no les del solut
agitació tèrmica
Física
Moviment desordenat que, en funció de la temperatura, presenten les molècules de qualsevol substància.
En escalfar-se un sòlid augmenta l’agitació tèrmica de les seves molècules fins a vèncer les forces de cohesió que les manté unides, passant a l’estat líquid si la temperatura continua augmentant, el moviment arriba a ésser tan intens que les molècules s’independitzen estat gasós Segons la teoria cinètica, en el zero absolut de temperatura l’agitació tèrmica s’anulla L’observació del moviment brownià posà de manifest l’agitació tèrmica
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens…
molecularitat
Química
Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental.
La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular , segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules L'ordre d’una reacció elemental homogènia és igual a la seva molecularitat, però l’ordre experimental d’una reacció real no dóna informació sobre la molecularitat de les reaccions elementals que tenen lloc
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…
hidrat
Química
Substància que conté molècules d’aigua que formen part de la seva composició química.
Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat
epòxid
Exemple d’epòxid: polímer de condensació de n molècules de bisfenol A (entre claudàtors) amb dues molècules d’epiclorhidrina (laterals)
©
Química
Polímer obtingut per condensació d’un compost epòxid i un fenol.
La majoria són producte de la reacció del bisfenol A amb l’epiclorhidrina Hom els empra principalment com a adhesius i en recobriments superficials de resistència elevada
gas perfecte
Física
Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes