Resultats de la cerca
Es mostren 2543 resultats
junta municipal
Dret administratiu
Nom donat a diferents organismes d’actuació municipal per a determinades funcions.
Cal destacar, en l’actual legislació de règim local, la junta municipal de districte constituïda a cadascuna de les demarcacions del territori municipal, i la junta municipal de cens electoral
segregació municipal
Dret administratiu
Modificació del territori d’una jurisdicció municipal separant-ne un tros, per afegir-lo a un altre municipi veí, o ajuntant diferents parts segregades d’una pluralitat de municipis per fer-ne un de nou.
Per a dur a terme aquesta operació, a part el fet que cal reunir unes condicions mínimes jurídiques, si es tracta de crear una nova entitat municipal i en tot cas comptar amb la voluntat dels habitants, cal obrir un expedient que cal tramitar a diferents organismes i autoritats
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, memorials,…
districte municipal
Dret administratiu
Cadascuna de les demarcacions en les quals se subdivideix un territori d’una població per distribuir i ordenar els serveis administratius.
La divisió del terme municipal en districtes és facultat del municipi A Barcelona, actualment, hom pot considerar el districte com un òrgan territorial de gestió descentralitzada
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’…
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de carta, sinó…
emissora municipal
Emissora local de ràdio o televisió dependent de l’ajuntament de la localitat.
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
municipal borough
Geografia
Població menor que el county borough
que és compresa dins un comtat administratiu, al consell del qual envia els seus representants.
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i nomenades…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina