Resultats de la cerca

La seva malaltia hemofília fou la causa de la introducció de Rasputin a la cort Fet presoner durant la revolució 1917, fou executat, juntament amb la seva família, al juliol de l’any següent

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

Fou desterrat a Orenburg com a membre del grup Petraševskij 1849 El poema Vper'od bez strakha i somnenija ‘Endavant sense por ni dubtes', 1846 es convertí en cant revolucionari La seva lírica paisatgística i romàntica inspirà molts compositors importants Čajkovskij, Rubinstein, Musorgskij, etc

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Exercí una influència notable com a membre del grup editor de la revista d’art Mir Iskustva  1898-1904 i com a collaborador en la decoració i el vestuari d’òperes i ballets a Peterburg, Moscou i diverses ciutats europees, especialment per a Diaghilev Fou conservador del museu de L’Ermitage i publicà Els tresors de l’art rus 1901-02, Història de l’art rus del segle XIX 1902 i Història de la pintura 1912-17 Després de la Revolució Russa s’installà a França

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Professor a la Universitat de Moscou, féu importants recerques sobre la teoria de les funcions reals, sobre la teoria de la mesura i sobre lògica intuïcionista Proposà l’axiomàtica de la teoria matemàtica moderna de la probabilitat, coneguda amb el nom d' axiomàtica de Kolmogorov probabilitat

Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors, càrrec que ocupà…