Resultats de la cerca

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la…

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle  1915-17, plenament noucentista, i Ciutat  1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut  1918-19 i Om  1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi…

Representava una línia noucentista, parallela a la de Les Arts i els Artistes , amb nombroses illustracions i una representació tipogràfica molt acurada El 1928 es fusionà amb La Gaseta de les Arts

Company de Josep MRibas i Casas, amb qui collaborà sovint Sobresurt llur Palau de l’Agricultura per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 —actual Mercat de les Flors—, prototip d’una estètica noucentista i popularista

Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista

Fundada i dirigida per Miquel Ferrà, tingué un marcat to culturalista i literari —molt relacionat amb el corrent noucentista del Principat—, amb poques collaboracions polítiques Hi escriviren pràcticament tots els autors mallorquins del moment—Costa i Llobera, JAlcover, LlRiber, MASalvà, etc— i nombrosos escriptors de Barcelona, sobretot Josep Carner, JBofill i Mates i López-Picó

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974