Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
rigidesa de la nuca
Patologia humana
Contractura dels músculs de la nuca que impedeix la flexió de la columna cervical; pot ésser indici de meningitis.
clatell
Anatomia
Part posterior del coll.
L’esquelet del clatell és format per les vèrtebres cervicals, que són recobertes per nombrosos músculs disposats en diferents plans musculars
defensa muscular
Patologia humana
Contracció muscular involuntària que tendeix a immobilitzar les regions corporals que per un motiu o altre (lesió muscular, fractura òssia, etc) són molt doloroses al moviment.
La defensa muscular abdominal és signe d’inflamació del peritoneu També són típics el dolor i la rigidesa involuntària de la musculatura de la nuca en les irritacions meníngies
trapezi
Anatomia animal
Múscul ample, de forma triangular, la base del qual correspon a la columna vertebral, i el vèrtex es dirigeix cap al muscle.
Els dos trapezis reunits tenen la forma d’un gran losange muscular, que tapa la nuca, l’esquena i la part superior de les espatlles Actua com a elevador del muscle i com a rotatori i inclinador del cap
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
meningitis purulenta
Patologia humana
Meningitis que evoluciona amb líquid cefalorraquidi purulent, amb una intensa pleocitosi de predomini polinuclear.
Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús