Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
administració per objectius
Economia
Conjunt de procediments formals, en els quals participa tot el personal, per aconseguir finalitats comunes, amb la fixació de resultats mesurables, per tal d’avaluar posteriorment l’assoliment dels objectius.
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és…
barrera d’entrada
Economia
Situació en què una empresa o un sector frena o impedeix l’accés de noves companyies, en contra de les condicions de la competència perfecta als mercats.
Pot tenir la forma de disposicions jurídiques o de condicions objectives en matèria de producció i vendes
psofòmetre
Física
Aparell per a mesurar sorolls.
Les indicacions donades per l’aparell són objectives i cal compensar-les per tal de tenir en compte la sensibilitat individual de l’oïda
Lucien Cerfaux
Cristianisme
Teòleg i biblista belga.
Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul 1942, Le Christ dans la théologie de saint Paul 1951 i Le chrétien dans la théologie de saint Paul 1962, on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau
punibilitat
Dret penal
Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.
Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat
ni-ni
Sociologia
Jove que ni estudia ni treballa i que tampoc demostra una disposició activa per trobar una ocupació.
L’aparició d’aquest terme, de caràcter força despectiu, sorgeix a l’Estat espanyol al final de la primera dècada del s XXI coincidint amb els inicis de la crisi econòmica Aquest fenomen posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis prematurament i que tenen molts problemes per trobar una feina més o menys estable, emancipar-se i poder desenvolupar un projecte vital de futur
punible
Dret penal
Dit d’un delicte que reuneix totes les condicions, subjectives i objectives, de punibilitat.
razó
Literatura
Text en prosa que pretén d’informar sobre les circumstàncies i els motius pels quals un trobador escriví un determinat poema, i sobre els fets històrics i els personatges que hi són al·ludits.
És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica
Robert King Merton
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social Theory and…