Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…
obligació
Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc.
obligació
Economia
Dret mercantil
Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa Les característiques que les diferencien de les accions acció són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió L’atractiu principal de les obligacions en el…
obligació accessòria
Dret
Obligació que per a la seva existència en pressuposa una altra de principal, de la qual depèn i que, normalment, té la funció d’assegurar-ne el compliment o completar-ne els efectes.
conjugació d’obligació
Gramàtica
Nom que rep l’expressió de l’infinitiu d’un verb determinat precedit d’alguna forma del verb haver
, amb el nexe preposicional de
entre ambdós elements ( havia de treballar massa per a poder viure
).
compliment d’obligació
Dret
Efecte natural d’extinció del vincle obligatori, que consisteix en l’exacta i completa execució de la prestació deguda.
És també anomenat pagament
novació
Dret civil
Modificació d’una obligació civil.
És extintiva quan l’obligació és extingida a causa de la creació d’una nova obligació, i és modificativa quan consisteix en la substitució de la persona del deutor o en la subrogació d’un tercer en els drets del creditor, sense que es produeixi l’extinció de l’obligació originària
reparació
Dret civil
Dret penal
Obligació que té el qui ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
La responsabilitat civil origina en el perjudicat una pretensió de rescabalament L’acompliment de la reparació pot ésser efectuat o bé per la restitució de la cosa o compliment de l’obligació, o per la reparació del dany tal com ho estableix el tribunal o bé per la indemnització per danys o perjudicis