Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
oli aïllant
Química
Oleïcultura
Olis minerals refinats emprats com a aïllants elèctrics i refrigerants en transformadors, circuits de frens i contactes elèctrics.
oli
Oli
© Istockphoto
Oleïcultura
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C.
Químicament els olis són formats, quasi totalment, per triglicèrids d’àcids grassos saturats i insaturats, els quals es troben en diferents proporcions segons l’oli La part no constituïda per triglicèrids és anomenada insaponificable i té com a principals components esteroides, hidrocarburs, vitamines liposolubles, etc Són obtinguts per pressió amb trituració prèvia o no, fusió sense passar de 100°C o extracció amb dissolvents autoritzats Perquè siguin comestibles han d’ésser refinats La refinació pot ésser feta per diversos procediments, segons els casos, els més emprats dels…
oli camforat
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Solució de càmfora en oli d’olives purificat.
Hom el prepara en injectables És un excitant dels centres vasomotors, per la qual cosa ha estat emprat com a analèptic, però actualment és substituït per altres analèptics solubles en l’aigua i d’acció més ràpida
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
oli
Tecnologia
Oleïcultura
Nom donat impròpiament als líquids emprats en oleodinàmica.
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o…
oli mineral
Química
Oleïcultura
Cadascuna de les fraccions de la destil·lació del petroli o del quitrà que per la seva viscositat pot ésser considerada com a oli.
D’aquest tipus són importants l’oli de parafina, barreja de parafines líquides constituents de la fracció de 330 a 390°C de la destillació del petroli, el gasoli i les distintes fraccions de la destillació del quitrà de carbó l' oli lleuger fins a 200°C, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, l' oli mitjà 200-250°C, l' oli pesant 250-300°C, constituït per hidrocarburs aromàtics binuclears, fenols, cresols i piridines, i l' oli d’antracè 300-350°C, constituït per hidrocarburs aromàtics trinuclears, carbazole i…
oli empireumàtic
Química
Oleïcultura
Barreja d’hidrocarburs, bases pirídiques i amines obtinguda per destil·lació destructiva de materials orgànics.
D’aquest tipus són l’oli d’ossos i l’oli de fusta
oli lubrificant
Química
Oleïcultura
Cadascun dels olis minerals refinats emprats per a lubrificar superfícies mòbils.
Generalment porten additius que els confereixen consistència detergent oli detergent i de regulació de viscositat
oli bromat
Alimentació
Química
Oleïcultura
Qualsevol derivat bromat d’algun oli (d’oliva, de soia, de llavor de préssec, etc) que és emprat com a additiu emulsionant d’aromatitzants en begudes no alcohòliques.
La seva toxicitat és motiu de controvèrsia