Resultats de la cerca

Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…

Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona

Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo Régimen y Revolución Liberal…

Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951 La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis Cal citar-ne els reculls Trzy zimy ‘Tres hiverns’, 1936, Ocalenie ‘La salvació’, 1945, Traktat poetycki ‘El tractat poètic’, 1957, Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada ‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974, i Nieobjeta ziemia ‘Terra inabastable’, 1984 En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł ‘La ment captiva…

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en benefici de…

La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…

Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …

Situació i presentació Limita amb Pradell de la Teixeta SE, Falset S, Gratallops W, Torroja del Priorat NW, Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant N i Alforja E, aquest terme pertanyent a la comarca del Baix Camp Comprèn gairebé tota la vall del riu de Cortiella, que neix al municipi veí d’Alforja i corre transversalment de llevant a ponent fins a la seva desembocadura al riu de Siurana, que travessa l’extrem occidental del terme De les muntanyes de la serra del Molló, alineació parallela a la de Montsant que fa que el sector N del terme sigui accidentat amb alçades màximes…